Confinament paradoxal. (Article enviat a la revista CM7)

És paradoxal que en aquests dies de confinament imposat, un se senti més lliure que mai. En

una situació normal, quotidiana, vivim esclaus del rellotge i de les nostres obligacions,

imposades pel món capitalista en el qual vivim, en un confinament ocult, amagat darrere d'una

cortina de centenars d'ofertes d'entreteniment fàcil i artificial, dèspota, de plàstic.

És paradoxal que en l'era de la informació, aquesta també estigui confinada, controlada per

uns pocs que manegen el món al seu parer, utilitzant la por, la mentida, la desídia i altres ardits

per a fer-nos viure la realitat que ells volen que visquem.

És paradoxal que tancat a la meva casa, sense poder sortir al món exterior, amb temps per a la

reflexió, analitzant amb esperit crític i ull clínic, la informació que ens arriba d'aquest món, a un

li doni la sensació d'estar vivint la seva pròpia realitat.